Glicol de propilen global - Premier: el cumpost organich multifunziunal

Proprietà fisich e chimich

Aspett e odor: El glicol de propileng el cumpariss cuma un liquid senza culur, trasparent e viscüs. El g’ha un gust ligerment dolz e l’è quasi senza odor, che el rend adatt ai aplicaziun indué l’è necesari un profil sensorial neutral.

Solubilità: El mustra un’eccellent miscibilità, vèssend capas de mes’ciàs cumpletament cun aqua, etanol, eter, aceton, cloroform e tanti olter solvent organich. Chesta pruprietà la cunsent de funziunar cuma solvent e emulsionant eficas en vari formulaziun.

Custant fisich ciaf: Cunt una massa molar de 76,09 g/mol, el propilenglicol g’ha una densità de circa 1,036 g/cm3 a 25°C, che l’è un pooch püsee dens del aqua. El sò punt de fusiun l’è - 59°C, che g’he cunsent de restar en stato liquid en un vast interval de temperadür. El punt de bolliment l’è a 188,2°C sotta pressiun standard, indicand sò stabilità a nurmai temperadür ambientai. El punt de infiammaziun l’è relativament volt, circa 99°C (coppa sarada), reducend el ris’c de accensiun acidental.

Reatività chimich: Comè diol, el glicol de propileng al pœl partecipar a una varietaa de reazion qimege tipege dei grup de alcol. Al pœl formar ester quand qe al reajiss cont i acids carbossileg, qe l’è fondamental ind la sintesi de tants prodots industriai e de consum. De soraplu, al pœl subir reazion de desidratazion in condizion specifege, qe la mena a la formazion de eter cicleg intramolecùlar o de polimeri intermolecùlar.

Aree de aplicaziun

Industria del mangià e di bev: El glicol de propileng g’ha tanti funziun en chestu setur. Funziona cuma umidant, vuutand a trategnir l’umidità in di prudot alimentar cuma i produt del forn, i dolci e i prudot làte, sluungand inscì luur durada e mantenend la trama. Comè solvent, l’è drovad per deslenguar aromi, color e conservants, garantind una distribuzion uniforma ind i formulazion de mangiar e bever. Per esempi, al se trœv comunement ind i aromi liquids per i bevande analcoliche e comè portador de oli essenziai ind i prodots alimentar. A l'è anca aprovad comè aditiv alimentar (E1520) ind l'Union Europea e l'è jeneralment recognossud comè segur (GRAS) de l'Aministrazion dei Stats Unids per i Aliments e i Medexine (FDA) se l'è drovad denter dei limits specifegads.

Industria farmaceutica: Ind i prodots farmaceutig, el glicol de propilen al gioga un rœl vital. L’è ampiament duperà cuma solvent per i farmac che sun minga facilment solubil en aqua, facilitand luur formulaziun en farmac orai, inietabil e topich. Par esempi, en tanti medisina orai liquid, el glicol de propileng vœuta a deslenguar i ingredient farmaceutich atif, garantind una dosi precisa. En formulaziun topich cuma crem e unguent, funziuna cuma umidant e potenziadur de la penetraziun, mejiorand l’assorbiment di farmach de la pel. G’ha anca di proprietà antibaterich e antifùngich, che contribuisen a la conservaziun di prudot farmaceutich.

Cosmetich e Cura Persunal: El glicol de propileng l’è un ingredient basilar en una vasta gama de cosmetich e prudot per la cura persunal. In di prudot per la cura de la pel cuma idratant, sèrum e detergent, funziuna cuma umidant, tirand l’umidità del aria e ligand-la a la pel, mantegnind inscì la pel idratada. I sò proprietà solvent g’he cunsenten de deslenguar vari ingredient atif e fragranz, garantind luur distribuziun uniform in di prudot. L’è anca duperà en prudot per la cura di cavei cuma shampoo e balsam per mejorar luur trama e vùttar cun la consegna di ingredient benefich al tronc di cavei. In del smalt per ungh, el glicol de propileng funziuna cuma plastificant, e permett no al smalt de diventar fragil e de sciglià facilment.

Aplicaziun industriai: El glicol de propileng l’è un compunent esenzial in de la produziun di vari materiai indüstriai. L’è una materia prima fundamental in de la sintès di resin de poliester insatürà, che sun tant duperà in de la produziun de plastegh rinfurzà en fibra de veder. Chesti plastegh truvan aplicaziun en setur cuma l’automobil, la costruziun e la marina, per luur volt raport resistenza/pes e resistenza a la corrusiun. Ind l’industria de l’automobil, i formulazion de antigelo e de liquid de raffreddament a bas de propilenglicol inn drovade per regolar la temperadura dei motor, e prevegnir el surriscaldament e el congelament. Funziona anca cuma solvent e purtadur en rivestiment, inchiostri e adesif, mejiorand luur prestaziun e luur proprietà d’aplicaziun.

Metud de preparaziun

Idrolisi del propan epossidich: Chestu l’è un di metud industrial püsee comun. En chestu pruces, el propan epossidich (ossido de propileno) reagiss cun l’aqua en presenza de un catalizatur. La reazion la pœl suceder in condizion diferente. In del metud de idrataziun diretta aqua, sun duperà volta temperadüra (intorna a 150 - 200°C) e presiun (0,98 - 2,94 MPa), cunt un raport molar aqua a - epossi-propan tipicament intorn a 20. Anca se el tass de cunversiun de polipropan epossidicol en propilenglicol some8% se generan anca sottaprudot. Un olter aprocc l’è l’idrolisi catalizada di acid, indué l’è giuntà una quantità piscinina de catalizatur acid (cuma l’acid sulfurich). La reaziun la se svolge a una temperadüra relativament püsee basa (50 - 70°C), e el prudot risultant g’ha de vèss neutralizà e purificà travers di prucess cuma la distillaziun a vœui per ottener propilenglicol de volta pureza.

Idrogenolisi catalitica del glicerol: El glicerol pœu vèss duperà cuma materia prima per produr propilenglicol. In qell metod qì, el glicerœl al subiss prima la protonazion dei so grup idrosil, seguida de la desidratazion intramolecolar per formar prodots intermedi comè i enol e i tautomer de cheto-aldeid. Chesti prudut intermedi subisen quind l’idrogenaziun en presenza de un catalizatur (cuma un catalizatur a bas de ram), produsend a la fin 1,2-propilenglicol. Chestu metud g’ha el vantà de duperà una materia prima rinnovabil (glicerol), che pœu vèss ottenüda de funt cuma la produziun de biodiesel.

Metud biotecnologich: Un quai microrganism, comè certs cep de bater e de levad, i pœden vesser injegnerizads per produr glicol de propilen a travers i process de fermentazion. Per esempi, cont la modifegazion jenetega de l'Escherichia coli o de la Klebsiella polmoniae, i pœden vesser faits per convertir i zuqer (comè el glucosi) o el glicerœl in propilen glicol. Chestu aprocc biotecnologich l’è püsee ecologich rispett ai metud chimich tradiziunai, perché funziuna en cundiziun püsee liger e pœu putenzialment duperà funt de carboni rinnovabil. Però, la produtività e l’eficacia di chesti metud sun ancamò di aree de ricerca e de mejiorament attif.

Precauziun

Consideraziun sü la salud: Anca se el glicol de propilengl l’è de solet cunsiderà sicür per vèss duperà en aliment, prudot farmaceutich e cosmetich denter di limit apruvà, l’esposiziun o l’ingestiun a volt livel pœden avegh efet negatif per la salud. Ingerir grandi quantità pœu purtà a sintom cuma nausea, vomit e diarrea. Ind i cas grav, al pœl causar l'acidosi metabolega, una condizion indov qe el corp l'accumula trop acid. El contat de la pell cont el glicol de propilen concentrad al pœl causar irritazion ind un quai individov, in particolar qei cont la pell sensibil. L’esposiziun de la pel luungh o ripetüda g’ha de vèss evitada. Se duperà en cuntest industriai, una giüsta ventilaziun l’è necesaria per prevegnir l’inalaziun de vapur de propilenglicol, perché l’inalaziun a volt livel pœu causar disagi respiratori.

Pericol de incendi e de esplosion: El glicol de propileng l’è infiammabil, anca se g’ha un punt de inflamaziun relativament volt. I sò vapur pœden furmà di mescül esplusif cun l’aria en di determinà cundiziun. I sit de cunservaziun e de manipolaziun g’han de vèss tegnuu luntan di flam avert, di scintill e di olter funt de accensiun. I contenidur de cunservaziun resistent al fœuch e i approprià apparecchi de supresiun del fœuch g’han de vèss dispunibel in di sit indué l’è cunservà o duperà el propilenglicol.
Impatt ambiental: anca se el glicol de propilen l’è biodegradabil, la liberaziun sü laargh scäla in del ambient, en particular in di corp d’aqua, pœu avegh ancamò un impatt. Ind i sistema aquateg, a’l pœ consumar ossijen mentre qe ‘l se decompon e potenzialment influenzar la vita aquatega. Doncà, la giusta jestion de la rumenta e i misure de conteniment a i g’harian de vesser metude in pòst par prevegnir una liberazion minga controllada de propilenglicol ind ol ambient.

Specifiche

Foji de cuntrol de la qualità